Festa Major — Ajuntament d'Esparreguera

Altar Major d'Esparreguera

EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT

Per joan tejedor

Endinsar-se en una festa sempre és complicat, i més si és la de casa; tanmateix, m’agradaria indagar-hi. És per això que per a parlar-ne he decidit partir d’una estampa impresa a principis del segle passat per la impremta de Màrius Bas a Esparreguera. Aquesta targeta postal mostra un majestuós retaule barroc de grans dimensions, dedicat a la gloriosa Santa Eulàlia — tal com diuen els goigs.

Malauradament, l’any 1936 va desaparèixer aquesta joia patrimonial, com l’imponent orgue i la resta de capelles i retaules barrocs. Nogensmenys, la vila d’Esparreguera va tornar a vestir la seva església parroquial i mantenir així la seva advocació i patrocini a Santa Eulàlia.

Fa anys em preguntava sobre el perquè es fa Festa Major el segon diumenge de juliol. De sempre havia oït llegendes, suposicions i rumors a balquena, sobre el motiu de la celebració en aquesta data.

M’havia arribat per gent gran del poble que venia de la compra d’una relíquia en la translació del cos de Santa Eulàlia. També trobem el refranyer popular que ens recorda: “Per Sant Pere és festa a Abrera; per Sant Joan, a Olesa la fan, i després a Esparreguera” —existeixen diferents versions per a acabar aquest refrany, una de molt estesa és la que parla dels cornuts d’Esparreguera, que per Santa Eulàlia la fan—. Francament cap argumentari em feia el pes, tot i que el fet de la compra de les relíquies de Santa Eulàlia era del tot versemblant i em feia especial il·lusió. És per això que em vaig proposar buscar una mica més d’informació, fins que vaig anar a petar al qüestionari de Francisco de Zamora. L’any 1789 aquest magistrat buròcrata borbònic va enviar una bateria de preguntes a tots els municipis de Catalunya per tal de veure, conèixer i aprendre la geografia catalana, costums, tradicions i així poder fer un millor control de la seva població i evitar qualsevol mínima revolta.

Qüestionari en mà, hi ha diverses respostes enviades des d’Esparreguera que fan referència a les festes i tradicions. La número 124 fa referència a la consulta de dies festius a la vila. La resposta diu: “Fuera de las fiestas de percepto solo dos días al año comúnmente dexan de trabajar, y son: el lunes inmediato al segundo domingo de julio, en el que se celebra las fiesta de las Santa Reliquias (de que se ha hecho mensión en el número 26), y es continuación de la Fiesta Mayor que se solemnisa en el referido domingo; y el día de San Ignacio de Loyola, votado por razón de la langosta a últimos del pasado siglo” . Enllaçant-nos llavors a la resposta 26, que fa referència a les relíquies en concret, explica: “Aunque en la iglesia parroquial hay alguna reliquias de algunos santos, las que fueran llevadas en el año de mil setecientos quarenta y dos, nada se sabe de particular”. Finalment, també és important fer menció a la resposta número 98-106, que diu: “[…] Los Reyes Cathólicos, Dn. Fernando y Dª Isabel, concedieron a esta villa privilegio para tener cada año perpetuamente una feria

de quinse días continuos que empezase el primer domingo de julio. Y si bien que no se ha derogado dicho privilegio, solos tres días dura dicha feria y empieza el sábado antecedente al segundo domingo de julio. […]” Basant-nos en les respostes del qüestionari, veiem ben clar que no deixa explicat el motiu del perquè se celebra el segon diumenge de juliol. El que sí que s’endevina, entorn a Santa Eulàlia, és que el seu patrocini és curiosament celebrat des d’antic el segon diumenge de juliol i no el 12 de febrer, diada oficial del santoral i martirologi. També queda clar que la vila mai ha tingut unes relíquies atribuïdes a Santa Eulàlia, tot fent honor a la llegenda que diu que el cos de Santa Eulàlia resta sencer a Barcelona.

Per aquesta raó hem d’anar a buscar els orígens del temple esparreguerí. Ens situem a les primeries del segle XIV quan Pere Sacosta, senyor feudal d’Esparreguera, donà uns terrenys al bisbat per a bastir una capella amb advocació a Santa Eulàlia. Aquesta capella és la que posteriorment es transformaria, amb el creixement de la vila, en l’actual església parroquial d’Esparreguera.

Els motius que ens porten a pensar el perquè de la construcció d’aquesta capella els trobem indicats a la Crònica de Pere III el Cerimoniós, que ens diu

E ans que lo dit rei de Mallorques partís de Barcelona, fon feta translació de la verge santa Eulàlia, cos sant de Barcelona. E fo feta en lo segon digmenge de juliol de l’any de Nostre Senyor mil e tres-cents trenta-nou. E foren-hi presents nós e lo dit rei de Mallorques, e un cardenal apellat lo cardenal Rodés, qui era vengut d’Espanya per legat del Pare sant, e los infants En Pere e En Ramon Berenguer, oncles nostres, e l’infant En Jacme, frare nostre, e la reina dona Maria, muller nostra, e la reina dona Elicsèn, relicta del senyor rei en Jacme, avi nostre, e la reina de Mallorques, germana nostra, (…) La festa fo feta molt solemnement; e fo feta la dita translació en aital forma que nós e lo dit rei de Mallorques, e lo dit cardenal e arquebisbe e bisbes, portam lo dit cors sant en nostres mans, e desús estava un pal·li, lo qual portaven diverses prelats e barons e altres. E, eixints de la Seu, anam a la processó tro a l’esgleia de Nostra Dona Santa Maria de la Mar, e après tornam a la Seu, e lo dit cors sant fon mès en la tomba en la sua capella dejús l’altar de Santa Creu, hon hui està, la qual dita translació e processó fo així meravellosa e solemne que quaix creure no es poria.

Tal com s’endevina a la crònica, aquesta translació va passar el diumenge 11 de juliol de 1339, el segon diumenge de juliol. I no és estrany que l’esmentat Pere Sacosta, exercint el càrrec de batlle general de Catalunya, també assistís a la processó i, en quedar meravellat davant d’aquella solemnitat, proposés la construcció de la capella a la vila d’Esparreguera. Hem de ser conscients, però, de dos fets. El primer, la influència que tenia Pere Sacosta, en ésser senyor feudal del castell d’Esparreguera i del castell de les Espases entre moltes més possessions, que va exercir el càrrec de batlle general de Catalunya. Aquesta era una figura administrativa d’alt rang, a grans trets una mena de mà dreta del rei en territori català instaurada per Pere el Gran. I el segon que en aquella època el nucli d’Esparreguera se situava al pla del Puig, i que a  l’actual vila només hi havia quatre cases comptades. Això ens dona a entendre que el nou nucli d’Esparreguera prengué l’advocació de Santa Eulàlia com a pròpia per simple proximitat i més endavant la transformaria en l’actual temple. Així, amb el temps, es va anar deixant l’antiga Santa Maria del Puig perquè era massa distant.

Per tant, plantegem la hipòtesi que Esparreguera celebra la seva festa en honor a les solemnitats de la translació de Santa Eulàlia de Barcelona, deslligant-se així del seu martirologi i celebrant les festes patronals el segon diumenge de juliol. Aquest fet quedà reforçat pel dret reial de fira franca i l’aparició d’unes santes relíquies l’any 1742 concelebrades l’endemà de la translació.

En definitiva, tenim un bon camí per a acabar d’investigar i així acabar de treure’n l’entrellat. Però el que queda clar és que Esparreguera ha celebrat i celebrarà la seva festa gran el segon diumenge de juliol. La festa és llegat que ens ha arribat i com a veïns i veïnes tenim el deure d’enriquir-la amb noves aportacions i poder transmetre-la a noves generacions. Ara bé, no hem de caure en l’oblit de les nostres tradicions i orígens, i de la mateixa manera que fem créixer i evolucionar els nostres rituals, hem d’investigar i descobrir el nostre passat.

Visca Esparreguera i bona Festa Major!

Publica un comentari

Check out our
i

Apparently we had reached a great height in the atmosphere, for the sky was a dead black, and the stars had ceased to twinkle.