Festa Major — Ajuntament d'Esparreguera

Malgrat tot, arriba la Festa Major

Per la colla bastonera del montserratí

S’apropa el segon diumenge de juliol i això vol dir que el diumenge de Festa Major és a tocar. És el dia gran de la Festa, però és aquell dia en què ja vas amb molta son acumulada, suors fredes i ganes de seguir gaudint del present, retrobant-te amb les amistats que fa temps que no veus. Aquest dia ja hem posat en marxa molts valors de la nostra comunitat que són ritual i romanen tàcits des d’una distància. El poble respon, els carrers són plens, el xivarri és eixordador i la festa rutlla com mai. És aquí que veiem l’esforç de mesos de feina que surten a la llum de manera espontània i cíclica.

El despertador sona sense pietat, són dos quarts de nou del matí, és diumenge i toca llevar-se; et vesteixes de blanc, agafes l’imprescindible i t’apropes a l’Antic Escorxador. Amb prou feines has dormit tres hores, però toca anar a rebre les colles convidades de la cercavila i a donar un cop de mà per a preparar l’esmorzar.

Esmorzem bé mentre encara ens anem despertant, tot comentant la nit i els dies anteriors, encara amb l’estómac mig tancat i una mica embriagat de la nit anterior. Fem cafè amb unes gotes, ens vestim, collem la faixa, ens cordem fort les espardenyes i desfilem cap a plaça. Minuts abans de començar ens fem el retrat de rigor mentre esperem que tot plegat arrenqui.

El tercer coet anuncia l’inici del bullici. Són les dotze en punt, sonen les campanes i els

músics acaben d’afinar els seus instruments. El seguici arrenca carrer dels Arbres avall amb

ganes de trobar-se el carrer ple de gom a gom.

Des de la distància ja es veu moviment de

gent impacient de veure’ns passar, de gaudir de la tradició i de la nostra rica cultura. Ballant com mai, amb un somriure, ben vestits, amb tota la decència que té el ball de bastons, picant fort i saltant al ritme de la gralla, buscant energia d’on quasi ja no en queda, però gaudint com infants i sota una calor sufocant de juliol. Ens mirem als ulls i ens sabem del tot esgotats però orgullosos del que fem. Això és Festa Major.

Arribats a la plaça de l’Església, impacientment esperem per a poder fer l’entrada a plaça i fer el lluïment que pertoca. Després esperem a la ballada conjunta, una explosió d’emocions, sons, cops i somriures entre tímids aplaudiments. Les campanes no hi falten, com el conjunt de castell de focs de dalt el temple. Sensacions indescriptibles i una efervescència digna de viure. En acabat, la Banda d’Esparreguera agafa posicions i ben col·locada enmig de la plaça, inicia la sardana de la vila, “Galant Esparreguera, poble petit i estimat!”. Quanta raó tenen aquests simples versos!

Ara és el moment d’anar a casa, dutxar-nos i automàticament reunir-nos amb la família. Moment d’estrenar camisa i vestit, i seure ràpid a taula, que el dinar ja és fred. Avui toca menjar canelons, que fan molt de festa grossa diu l’àvia. Acabat l’àpat, si ets afortunat encara podràs fer una becaina. A les cinc en punt, et tornes a vestir de blanc i et dirigeixes a fer al cafè amb la colla, mentre esperes impacient que arribin les colles convidades enguany, diferents companys i companyes que comparteixen la passió del Ball

de Bastons com nosaltres i que venen any rere any i d’arreu de Catalunya per a celebrar la nostra Festa Major, amb tantes ganes o més que si fos la seva.

Un cop ben vestits, enfaixats, amb totes les gales, marxem cap a l’Església. Quina patxoca i quina gatzara de cascavells. Arrenquem els balls, una varietat ben digna que mostra sempre la riquesa de la nostra terra. Els carrers es van omplint de nou a mesura que el sol va afluixant, i a mesura que anem arribant a la plaça de l’Ajuntament. La cosa es va escalfant, fins que ja no hi cap ni una agulla. És hora de fer els lluïments finals. Es fa espai a plaça i cada colla convidada fa el seu ball entre l’aclamació del públic. Tot per acabar amb el lluïment final de totes les colles conjuntes. L’enrenou ja és gros i és el moment que arriba el camionet de la Colla de Diables, ple de gallines, foc i festa. Es canta l’himne, el Jordi tira el “txupinasso” des del balcó, i el poble esclata a córrer vestit de blanc carrer amunt per evitar ser cremat i enxampat per una gallina eixelebrada.

Ara és moment que ens dividim però sempre anem ben organitzats, uns quants corren davant les gallines, uns altres van a preparar el sopar i la resta es van a canviar. Acabat l’ensierru, com si d’un toc de queda es tractés, ens trobem tots per a sopar i fer-la petar, creem germanor i compartim les anècdotes. Ara sí, el diumenge s’ha acabat, però encara gaudirem una mica més sortint de festa i anant a veure els concerts! Per sort l’endemà podrem dormir tot el matí i agafar forces per a acompanyar els infants i joves de la colla a la seva cercavila.

Que tingueu una bona Festa Major!

Publica un comentari

Check out our
i

Apparently we had reached a great height in the atmosphere, for the sky was a dead black, and the stars had ceased to twinkle.